Paroles
**"Cendres al Cel"**
*(Vers 1)*
Carrers plens de fum i pantalles,
gent corrent sense mirar enrere,
els poderosos venen mentides
mentre el poble s’ofega en misèria.
Virus fets dins de laboratoris,
negocis tacats de sang i por,
mentre els governs juguen a guerres
som nosaltres qui paguem el dolor.
*(Pre-coro)*
I cada dia costa més respirar,
la vida sencera per sobreviure,
treballant per un sou miserable
i un lloguer que ens roba el futur.
*(Estribillo)*
El món se’n va a la merda lentament,
per l’ambició d’un cor sense ànima.
Els rics construeixen imperis de ciment
damunt la fam de tota la humanitat.
Ens volen cansats, trencats, callats,
esclaus moderns sota neons brillants,
però hi ha ràbia cremant dins del pit,
encara no ens han pogut enterrar vius.
*(Vers 2)*
Bombes caient sobre ciutats mortes,
nens perduts sota un cel vermell,
els bancs comptant milions tranquils
mentre la gent ja no arriba a final de mes.
Cases buides, carrers plens de pobres,
somnis venuts per quatre monedes,
la joventut sense cap futur
i la tristesa dormint a les voreres.
*(Pont)*
Qui salvarà aquest món podrit?
Quan tot té preu i res té valor,
quan estimar és un luxe impossible
i viure digne sembla ficció.
*(Estribillo final)*
El món se’n va a la merda lentament,
entre sirenes, fum i corrupció,
però encara queda foc a la mirada
dels qui no volen agenollar-se.
I cridarem fins trencar el silenci,
contra reis de diners i destrucció,
perquè la Terra no necessita amos…
necessita humanitat i revolució.
*(Vers 1)*
Carrers plens de fum i pantalles,
gent corrent sense mirar enrere,
els poderosos venen mentides
mentre el poble s’ofega en misèria.
Virus fets dins de laboratoris,
negocis tacats de sang i por,
mentre els governs juguen a guerres
som nosaltres qui paguem el dolor.
*(Pre-coro)*
I cada dia costa més respirar,
la vida sencera per sobreviure,
treballant per un sou miserable
i un lloguer que ens roba el futur.
*(Estribillo)*
El món se’n va a la merda lentament,
per l’ambició d’un cor sense ànima.
Els rics construeixen imperis de ciment
damunt la fam de tota la humanitat.
Ens volen cansats, trencats, callats,
esclaus moderns sota neons brillants,
però hi ha ràbia cremant dins del pit,
encara no ens han pogut enterrar vius.
*(Vers 2)*
Bombes caient sobre ciutats mortes,
nens perduts sota un cel vermell,
els bancs comptant milions tranquils
mentre la gent ja no arriba a final de mes.
Cases buides, carrers plens de pobres,
somnis venuts per quatre monedes,
la joventut sense cap futur
i la tristesa dormint a les voreres.
*(Pont)*
Qui salvarà aquest món podrit?
Quan tot té preu i res té valor,
quan estimar és un luxe impossible
i viure digne sembla ficció.
*(Estribillo final)*
El món se’n va a la merda lentament,
entre sirenes, fum i corrupció,
però encara queda foc a la mirada
dels qui no volen agenollar-se.
I cridarem fins trencar el silenci,
contra reis de diners i destrucció,
perquè la Terra no necessita amos…
necessita humanitat i revolució.